DIMONIS
El divendres 9/9/22 vam anar a veure l’exposició Dimonis: Ex-orcismes i in-orcismes de Verdaguer. L’exposició parla de les llibretes escrites per Jacint Verdaguer entre el 1890 i el 1893 mentre assistia a sessions d’exorcismes en un pis de Barcelona.
Va durar 40 minuts.
L’autor principal és Jacint Verdaguer, ja que surt de les seves llibretes, però si parlem de la companyia que fa possible aquesta exposició és el cabosanroque, dins d’això tenim com diferents persones que s’ocupen de distintes persones:
-Coordinació: Ester Martínez.
-Premsa i comunicació: Laura Gea i Sandra Pujal.
-Disseny gràfic: Setanta.
​
Això està organitzat per la generalitat de Catalunya (departament de cultura) i fundació
Jacint Verdaguer. I amb la col·laboració: Ajuntament de Granollers i el Museu de granollers.
L’exposició va estar posada al museu de Granollers del 2 de juny del 2022 fins 11 de setembre de 2022.
N’hi havien diferents obres, en concret n’hi havien 10 que son les següents:
-
Paràsits electromagnètics en directe.(El niño de Elche)
-
Font, paraigua i parallamps. (Simbologia de l’aigua.
-
Natura, ratllades de les llibretes / censura.
-
Les llibretes són un camp de batalla. ( Ratllades i censura)
-
Llits, cadenes, lligams.
-
Polifonia sobre la possessió.
-
Què es diu i com es diu, enregistrament de l’exorcisme d’anneliese michel/ subtítols dels quaderns.
-
Yanvalou/ foscor blanca. Rocío molina / maya deren.
-
La disponibilitat del vidre i les aigües.
-
Yanvalou de les criatures, ritme de voudum d’haití.
Ara m’agradaria profunditzar més en l’0bra “Yanvalou de les criatures, ritme de voudum d’haití”. Aquesta peça estava formada per uns flotadors, on un mecanisme creava un so, a partir de donar cops als flotadors. Aquest ritme és centra en un ritme 6/8 i s’aplica en les sessions de vudu, sobretot a l’inici de la sessió, en honor a diferents divinitats i avantpassats i s'acompanyen amb cançons i balls. Aquesta peça té una música molt moguda que dóna ganes de moure’s. Una de les coses que més amb va cridar l’atenció d’aquesta peça és perquè és l’última i et feia sentir com tranquilitat, ganes de ballar i et dóna la sensació que tornes a l’estiu o que estas a la platja, i quan veus el significat del vudú et quedas una mica flipant. Si ens fixem bé a la imatge podem veure com un peu o sabata, les quals tenen agulles clavades, que representan el vudu, però clar l’imatge principal i el que més xoca són els flotadors, llavors a lo millor en el moment no et dones conta d’algunes coses. I també hi ha una mena com de timbre d’escola de color taronja, que li donava com més tons a la peça musical. Si ens fixem bé al flotador en forma de foca blava podem veure que aquesta hi té dos varetes de fusta, metres que la resta en tenen una.
​
​
​
L’exposició està treta dels llibres de Jacint Verdaguer. Jacint Verdaguer va néixer al 1845 i va morir al 1902, el poeta romàntic més important de la literatura catalana, en un moment de la seva carrera decideix arriscar-se i comença a dedicar-se als més desvalguts de la societat. Ho fa a finals del segle XIX a Barcelona. Espiritisme, anarquisme, comunisme, darwisme, Nietzsche, Freud, el món sencer bull, i l'església catòlica es veu qüestionada per moltes fons diferents. El poeta comença a participar a sessions d’exorcismes, i durant 4 anys pren notes amb regularitat que queden recollides en quatre quaderns. Aquests apunts serveixen a cabosanroque per reflexionar al voltant del fenomen de la possessió i les seves implicacions socials,etc. Les paraules de Verdaguer, actualment són el nus que lliga dos mons paral·lels: el visible i l’invisible.
L’espai sonor estava present en tot moment, el que més predominava era la música en tensió, por i tot aquest gènere, les peces estaven molt lligades amb les llums, i això feia que et fiquesis molt més emocionalment ja que et feia sentir més. Les melodies envoltaven la sala, fins i tot en un moment, l’audio va fer la sensació que estava donant voltes per l’espai, això s’anomena audio 8 d.
En la meva opinió, es una experiencia agradable, he de dir que sense la música i combinacions de llum, no m’hagués cridat tant l’atenció , recomano anar ja que et fa sentir moltes sensacions, i el que expressen és molt interesant.
Trailer
Aqui os adjunto un video, la veritat es que fer una ressenya en forma de video hem samblava una mica repetitiu, per tant he fet com una mena de trailer, es a dir, com a les pelicul·les, aixi la gente que no ha anat a l'exposició o que anirá a las pròximes exposicions podren veure una tastet de aquesta.
Revista
A part del trailer, també he fet una revista, on podem trobar una mica més d'informació sobre l'exposició. Per poder veure la revista heu de escanejar el codi QR i ho podreu veure.
